top of page

TOTS SOM DEL REUS 1988-1992

El 1988, una temporada després del retorn del Reus Deportiu a la màxima categoria de l'hoquei estatal, uns quants aficionats roig-i-negres van decidir crear un grup d'animació anomenat Front Reusenc. La penya es va declarar apolítica, tot i que al principi hi havia membres de totes les idees polítiques: d'esquerres i de dretes. Els seus impulsors asseguren que hi havia militants i simpatitzants de l'organització terrorista i independentista Terra Lliure i membres de la Organización Juvenil Española (OJE) una associació falangista. Tot i la diversitat de pensament, a la grada només hi havia mostres d'orgull reusenc i roig-i-negre, una norma que es manté actualment. El Front va forjar una gran família i els seus membres no només s'ajuntaven dins del pavelló, sinó també es reunien en establiments com el bar Tiffany's, tancat des del maig de 2018. 

 

Des del seu naixement, la penya no va ser ben vista per diferents sectors de la ciutat que es mostraven molt crítics amb la seva activitat, tot i això, l'entitat veia necessària l'aliança amb el Front per intentar deixar enrere una etapa fosca i buida de títols.

Després de dos anys de la seva creació, la penya va organitzar el primer gran desplaçament a Alcobendas per donar suport a l'equip reusenc en la final de la Copa del Rei davant el Dominicos. El Reus, entrenat per Catxo Ordeig, partia com a favorit, però la passió i l'entrega dels gallecs va provocar la derrota roig-i-negre per 2-1. Els gallecs liderats pels germans Avecilla van guanyar el seu primer i únic títol oficial de la història.

Un any més tard, el 1991, el Front Reusenc va viatjar a Lisboa per animar l'equip en la tornada de la final de la Copa CERS davant el Benfica. Els portuguesos van aixecar el títol després de remuntar el  6-4 favorable al Reus a la capital del Baix Camp i guanyar 10-3 a la capital lusitana. Aquells anys a Portugal hi havia molta pobresa, i l'esport era una alternativa que servia per fugir, per moments, de situacions delicades. El Benfica comptava amb nombrosos seguidors que no van rebre amb els braços oberts l'afició reusenca a l'antic pavelló Da Luz. Els membres del Front Reusenc encara recorden el comportament exaltat i fins i tot agressiu de l'afició  del 'Glorioso'. 

El 1992, Reus va esdevenir subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona, i es va inaugurar el Pavelló Olímpic Municipal situat al barri Fortuny, on es van disputar els partits de la segona fase de la modalitat d'hoquei patins. Aquesta disciplina s'integrava a uns Jocs per primera vegada gràcies a les tasques del president del COI en aquell temps, el barceloní Joan Antoni Samaranch.

Els membres del Front van assistir als enfrontaments de forma gratuïta, la Federació espanyola els hi va regalar entrades perquè animessin la selecció, però com que no hi havia cap integrant de l'equip roig-i-negre, el Front va decidir empènyer Argentina perquè hi jugava el roig-i-negre Gabi Cairo. Els sud-americans van resultar campions en superar Espanya a la final disputada a Barcelona (6-8).

FRONT 2.0

2-1 Dominicos ganó al Reus la final de la Copa del Rey, ABC (5 de març 1990)

10-3: Amplia derrota del Reus en la final de Copa CERS, ABC (10 de juny 1991)

Hace 20 años, Reus vivió durante 5 días el hockey olímpico que soñaba Samaranch, Diari de Tarragona via Hockey Asturias

Resum de la final de la Copa del Rei del 1990 entre el Reus i el Dominicos || HockeyGlobal

Gol del jugador argentí i del Reus, Gaby Cairo en un partit dels Jocs Olímpics 1992 disputat contra Itàlia al Pavelló Olímpic de Reus

bottom of page