Esperit miguelón:es toca el cel
2008-2012
Autor: Front Reusenc
Autor: CORI.cat
Autor: Reusdigital.cat
Autor: Front Reusenc
El Front Reusenc mai oblidarà el 27 d’abril de 2008. Aquell dia va perdre un dels membres més estimats de la penya, el company de bombo de l’Antonio Navarro. El somriure de Miguel Larrosa “Miguelón” es va apagar sobtadament amb 32 anys de vida. Dos dies abans havia vist jugar el seu equip a l’OK Lliga contra el Tenerife. Va ser un cop molt dur, especialment pel “Rubio” perquè tenien una gran amistat, i compartien a banda de l’hoquei, la seva presència al partit polític reusenc la CORI, del “Juantxi” Ariel Santamaria.
Molts van ser els homenatges que li van retre, el més emotiu el del Palau d’Esports, al darrer partit de play-off contra el Tenerife. Un crespó negre, un ram de flors sobre la bandera roig-i-negre, una samarreta amb el seu nom i una sentida ovació van ser la forma de recordar al membre més bondadós.
El “Miguelón” va marxar amb les entrades comprades per la Final Four de la Copa d’Europa que es va disputar durant el mes de maig a Barcelona. Tot i classificar-se per la final, el Reus Deportiu no va poder superar al club blaugrana i va perdre el títol en un clima de màxima rivalitat. Va ser en acabar el partit i en les proximitats del club grana, quan dos aficionats reusencs van patir una brutal agressió per part de quatre membres dels Boixos Nois suposadament. El Front Reusenc la va viure molt a prop i des d’aquell moment els seus socis ja no van tornar al Palau Blaugrana, a més mai s’havien sentit ben tractats.
El 28 de setembre de 2008, el Reus Deportiu es va proclamar campió del Mundial de Clubs, un torneig organitzat al Pavelló Olímpic de la capital del Baix Camp amb motiu del centenari de l'entitat. En la competició entre 16 equips, els roig-i-negres van superar al FC Barcelona a la final amb un gol d'or de 'Negro' Páez, exblaugrana. El títol li van dedicar al "Miguelón". Els membres del Front Reusenc, "Rubio" i Antonio Navarro, i el periodista del Diari de Tarragona, Marc Libiano recorden la fita.
Uns mesos més tard, el 3 de maig de 2009 el Reus Deportiu va fer-se seva la Copa d’Europa a Bassano. Va ser contra el CP Vic en un escenari on la majoria d’afició era vigatana, uns 400 seguidors. El Front va fer costat al seu equip des de la distància, reunits al bar del club roig-i-negre. A través de la televisió van poder veure com el seu Reus aconseguia superar els osonencs a la tanda de penals (2-1) després d'empatar a 2 al temps reglamentari i no enviar la bola al fons de la xarxa en la pròrroga amb gol d'or. Feia 37 anys que els roig-i-negres no aixecaven la copa més important de l'hoquei patins. A la tornada a la capital del Baix Camp i després de 17 hores de viatge en autobús, els jugadors van trobar-se amb una afició exaltada. Era la primera Copa d’Europa que els membres del Front havien vist guanyar i no es van perdre les celebracions que van durar fins ben entrada la matinada.
El 21 de març de 2010 el Reus Deportiu va guanyar per primera vegada la Copa Intercontinental davant del Club Petroleros YPF, convertint-se en el primer equip d’hoquei amb tots els títols al seu palmarès. L’encontre es va disputar al Pavelló Olímpic Municipal de Reus i els seguidors van poder estar al costat de l’equip. Seria el darrer trofeu que aixecaria el capità Jordia Garcia amb els colors roig-i-negres, al final de temporada (2009-2010) i després de 31 anys amb el Reus Deportiu va marxar del club deixant "òrfena" una afició que l'estimava en gran mesura.
I d’una victòria a una derrota, el 22 de maig de 2011, els reusencs van jugar la Final de la Copa d’Europa contra el Liceo a Andorra. Tota l’afició va desplaçar-s'hi a un partit que es presentava a favor del Reus Deportiu del tècnic Alejandro Domínguez. Encara que els roig-i-negres van avançar-se en el marcador i quasi tenien guanyat el títol amb un 0-3, arran d’una jugada ben aprofitada pels corunyesos, el partit va canviar de colors, i van ser els gallecs els que s’imposarien amb un 7-4, un resultat molt dolorós pels seguidors del Reus.
Els reusencs es van sobreposar uns dies després en el darrer partit de l’Ok Lliga contra el Tenerife. El 26 de maig (2011) els homes de Domínguez, sense el Negro Páez lesionat a l'inici de temporada, van sentenciar amb un 4-1 el partit convertint-se en el guanyador de la competició. 38 anys més tard s’apoderaven d’un títol molt desitjat per l’afició. Una gran victòria pel que suposava per regularitat, però també per haver superat a l’etern rival, quasi invicte en la lliga.
El FC Barcelona va prendre's la revenja a l'octubre del mateix any (2011) en la Supercopa d'Espanya. Els blaugranes se la van endur amb un devastador 5-1 al marcador. Els reusencs no van poder amb un equip que comptava amb jugadors de la talla de 'Beto' Borregán o Marc Torra (Reus 2016-2018).
FRONT 2.0
Mor un membre del Front Reusenc després del partit contra el Tenerife, Reusdigital.cat (29 d'abril 2008)
La fiesta,por fin en casa, Mundo Deportivo (12 de maig de 2008)